PRÀCTICA 9: diagrama sistèmic

Abans de fer la novena pràctica, cal recordar el concepte en qüestió que vam treballar a la darrera classe: l’enfocament sistèmic.

Aquest, defineix la conducta humana com el resultat de les mútues influències entre les persones que es relacionen. No considera que la persona tingui el problema sinó que els problemes es troben entre les persones. Per tant, l’enfocament sistèmica descentralitza la patologia: la persona que té símptomes és l’indicador de que un sistema no funciona. Aquest model també explica que no es pot arribar a determinar la causa dels comportaments, dels trastorns. No cal conèixer les causes d’un determinat comportament per poder intervenir en aquell sistema.

La teràpia familiar estructural, plantejada per Slavador Minuchin

Salvador Minuchin va néixer en 1921 a Argentina. Es va rebre de metge a la Universitat de Còrdova. Des de començaments dels anys 50 es va radicar als Estats Units i allí va començar a exercir com a psiquiatre treballant amb famílies pobres, en barris marginals i difícils.

En els 60 i 70 com a partícip inicial del desenvolupament de la teràpia familiar, es va convertir en un model amb el qual els terapeutes comparaven el seu treball. Molts grups de terapeutes nord-americans i de la resta del món, quan s'han perdut o es perden davant una família, s'han preguntat i es pregunten Què és el que Minuchin hagués fet?

El seu model, que va cridar “estructural”, veu a la família com un sistema que tendeix a mantenir-se estable davant les condicions i influències internes i externes, la qual cosa, de vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un sofriment a la família o a part d'ella. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis:

•  Establiment de jerarquies
• Poder: possibilitat d prendre decisions. Poder = responsabilitat. Aquest poder te’l donen, te l’assignen.
• Autoritat.
• límits clars en rols i funcions, és a dir, establir fronteres. En una parella per exemple es pot posar pel mig la sogra i això no es pot permetre, ja que és una relació de dos i no s’ha d’interposar ningú més.

Existeixen tres tipus de fronteres:

1.       rígides (________________): no hi ha comunicació i això dificulta el benestar.

2.       flexibles (-----------------------): la decisió continua estant en mans de qui ha d’estar, però hi ha la possibilitat de modificacions, és a dir, de felxió.

3.       laxes  (...............................): a qui li toca decidir no ho fa, i decideix qui no ho hauria de fer.

P. Watzlawick

Va ser un dels principals autors de la Teoria de la comunicació humana i del Constructivisme radical, i una important referència en el camp de la Teràpia familiar, Teràpia sistèmica i, en general, de la Psicoteràpia.

Aquest, va dissenyar gràfics que permetien veure com funcionava la família o un sistema. Podem diferenciar dos tipus:

GENOGRAMA: gràfic que permet plasmar i representar l’estructura d’una organització. Podem dir que aquest gràfic és més senzill i consta de pocs elements gràfics.

DIAGRAMA SISTÈMIC:mitjà gràfic que permet plasmar i representar el funcionament d’una organització.

PRÀCTICA:

En aquesta pràctica havíem de fer en grups de dues persones un exemple de genograma i un altre de diagrama sistèmic.

Genograma: 

Diagrama sistèmic:

REFLEXIÓ

Respecte la realització de la pràctica, haig de dir que m’ha agradat dur-la a terme, ja que és un exercici divertit i entretingut. M’ho he passat molt be inventant-me dues historietes per tal de deixar-les plasmades en tan sols un gràfic. Crec que és un mètode molt útil per analitzar o si més no recordar tots els lligams i les relacions que hi ha dins d’un sistema amb el qual estem treballant, ja que amb tan sols quatre línies ho tens tot ben plasmat.  

En la pràctica anterior vam parlar de l’enfocament sistèmic, on jo personalment no estava gaire a favor amb el fet de que en una relació que va malament no s’hagin de buscar les causes. Bé, però ara m’agradaria parlar no tant de la teoria, sinó de la pràctica. Crec que tant el genograma com el diagrama són un material útil per esbrinar els principals conflictes físics d’un sistema i que gràcies a ells podrem començar a fer la nostra feina com a psicòlegs. És important tenir ben localitzat el voltant de cadascú, ja que sempre estem en contacte amb altra gent, vivim en grup i ho fem tot conjuntament.

És evident que cadascú té la seva pròpia història i els seu conjunt de família i amics, i és per això que ens influirà tant en la nostra vida. Per exemple, un nen que neixi dins un context on els pares estiguin separats, i només vegi a un dels dos i que a sobre no estigui ben atès serà molt diferent del que neixi dins d’una família ben estructurada. El primer nen, serà més propens a patir algun tipus de problema dins del vincle afectiu que no pas el segon.

Finalment, m’agradaria comentar un exemple que ens va dir el professor sobre un nen que es fa pipi al llit i és curat a partir de la teràpia amb els pares i no amb el nen directament. Això és un clar cas d’un sistema desorganitzat, d’una família mal estructurada o si més no mal planificada. Si el nen es fa pipí al llit la causa l’hem de buscar en el seu entorn i en aquest cas està en els pares. Potser si aquests tenen més contacte amb el fill, si li presten una mica més d’atenció i no estan tant per la feina fora de casa, el nen deixaria de fer-se pipí, ja que tan sols es tractava de cridar l’atenció.

Aquesta pràctica la he realitzat amb l’Anna Maria Casadellà.