PRÀCTICA 6: Necessitats humanes

PSICOLOGIA HUMANISTA

Es denomina psicologia humanista a un corrent dins de la psicologia, que neix com a part d'un moviment cultural més general sorgit als Estats Units en la dècada dels seixanta  del  segle  XX i  que involucra plantejaments en àmbits com la política, les arts i la societat.  La psicologia humanista és una escola que posa de  relleu l'experiència no verbal i els estats alterats de consciència com a mitjà de realitzar el nostre  ple potencial humà.

Va sorgir com a reacció al conductisme i la psicoanàlisi, dues teories amb plantejaments  oposats en molts sentits  però que predominaven en aquell moment. Pretén la  consideració  global de la persona i l'accentuació en els seus  aspectes existencials (la llibertat, el  coneixement, la responsabilitat, la historicitat), criticant a una psicologia  que,  fins  llavors,  s'havia inscrit exclusivament com una ciència natural, intentant reduir al  ser humà a variables  quantificables, o que, en el cas de la psicoanàlisi, s'havia  centrat en els aspectes  negatius  i patològics de les persones.

Per això, un dels teòrics humanistes més importants de l'època, Abraham Maslow,va denominar a aquest  moviment  La Tercera Força per mostrar el que es proposava amb aquest corrent:  integrar les  formes (aparentment  oposades)  en què s'expressava el conductisme i la psicoanàlisi.

En el model conductista  és veia l’home com una maquina, que rebia un estímul i donava una resposta i pel que fa la psicoanàlisi té un concepte negatiu de l’home, el veu com un esser fosc. Arran d’aquestes dues concepcions i havia un grup de psicòlegs que es sentien incomodes, perquè no sabien què passava amb els comportaments com l’altruisme, l’amabilitat, la generositat... ja que no les recollia la psicoanàlisi ni el conductisme. Aquest últim diu que aquestes conductes són fruit d’un estímul i no estan en l’essència de les persones.

Trobem un conjunt de psicòlegs que pensen que la persona no és així, sinó que en ella també hi ha elements positius. Dins de la persona hi ha pensaments i de forma natural tenim ganes d’aprendre (tendència innata al creixement, a l’actualització i a l’autorealització).

Tant Maslow (autrealització) com Rogers (actualització)parlen d’aquest tipus de tendència innata: “si les persones estem en el context adequat no cal que ningú ens digui què hem de fer, ho sabem.”

És per això, que el màxim expert en teràpia no serà el psicòleg, sinó que ho serà la pròpia persona que estigui en teràpia.

Els psicòlegs humanistes tracten amb clients i no amb pacients. Es creu que s’han de crear les condicions idònies per tal de saber què és el que ha de fer una persona per poder créixer, superar-se i anar més enllà.

Couxing vs psicoteràpia

Couxing: tècniques que permeten facilitar a les persones per arribar a l’excel·lent, partint de l’aprovat, el bé o el notable. Es creu que si es creen les condicions adequades, la persona donarà el millor de si mateixa, més enllà de resoldre dificultats (psicologia humanista).

Psicoteràpia: procés utilitzant les tècniques necessàries per tal d’ajudar a les persones amb dificultats. En aquest cas, només es pretén arribar a l’aprovat (psicologia S.XX).

Hi ha persones que ens transmeten més que d’altres, que han pogut anar més enllà de si mateixes i són aquestes les que s’han d’estudiar, persones amb curiositats innates per conèixer, saber, amb optimisme, que saben trobar un sentit a la vida, amb humor, etc.

L’accent de la psicologia humanista recau en la part positiva, en saber què tenen de bo les persones (base de la psicol. Humanista). La única persona que ens pot ajudar per saber cap a on hem de créixer som nosaltres mateixos.

Rogers, per tal de crear unes bones condicions, pensa que tota persona ha d’acceptar l’incondicional, empatitzar i ser autèntic coherent.  Per una altra banda, Maslow pensa que les persones em de crear un conjunt de necessitats i orientar-nos per satisfer-les. Entenem per necessitat allò que si no es satisfà, la persona mor o emmalalteix. Tot el que no compleixi aquesta definició no és una necessitat, serà un caprici o una mala necessitat. Moltes de les malalties psíquiques venen produïdes per no poder satisfer aquestes necessitats.

Abraham Maslow

Maslow (1908-1970) és una de les figures més conegudes de la psicologia humanística. Intenta formular un sistema holístic obert a la varietat de  l'experiència humana  i,  pertant, rebutja l'establiment d'un mètode  únic  per  apropar-se a aquesta diversitat. Centra l'interès en el concepte d'autorealització: és la culminació de la tendència o el arribar a ser en el creixement, es defineix com l'obtenció de la satisfacció de necessitats  progressivament superiors i, al costat d'això, la satisfacció de la necessitat d'estructurar el món a partir dels seus propis anàlisis i valors.

El psicòleg Abraham Maslow, va desenvolupar la TEORIA DE LA MOTIVACIÓ, una jerarquia de les necessitats que els homes busquen satisfer. Aquestes necessitats es representen en forma de piràmide.

La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria: Un ser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries (més baixes en la piràmide), abans de buscar les de més alt nivell. Per exemple, una persona no busca tindre satisfetes les de seguretat (per exemple, evitar els perills de l'ambient) si no té cobertes les seves necessitats fisiològiques, com menjar, beguda, aire, etc. 

Els escalons de la piràmide son els següents:

1.   Necessitats fisiològiques: es necessitats fisiològiques són satisfetes per mitjà de menjar, begudes, son, refugi, aire fresc, una temperatura apropiada, etc... Si totes les necessitats humanes deixen de ser satisfetes llavors les necessitats fisiològiques es converteixen en la prioritat més alta.. Però no són sempre les primeres que s’han de satisfer, ja que si posem el cas d’una persona que fa vaga de fam, aquesta avantposa la necessitat de  justícia per sobre de la de fam. O bé, si un pare li dóna de menjar al seu fill, quedant-se ell sense, aquest posa per davant la necessitat familiar i no la de menjar.

2.   Necessitats de seguretat: Quan les necessitats fisiològiques són satisfetes llavors el ser humà es torna cap a les necessitats de seguretat. La seguretat es converteix en l'objectiu de principal prioritat sobre altres. Una societat tendeix a proporcionar aquesta seguretat als seus membres. Però hi ha països en els que és molt difícil sobreviure un cop surts de casa. Si no saps qui et vindrà  a buscar a l’escola, si quan arribis a casa el teu marit no estarà borratxo, si el teu xicot et deixarà...no podràs tenir seguretat. Molts som partidaris de les rutines, ja que aquestes ens proporcionen seguretat. 

     Cal dir, que molts trastorns d’ansietat i preocupacions poden venir de patir mancances en el segon nivell.

3.    Necessitats d’amor i pertinença: els humans necessitem que algú ens estimi o almenys que ens accepti tal com som. Necessitem que ens diguin que el nostre comportament està bé, que ens acullin, que formem part d’un grup d’amics...  d’alguna cosa que vagi més enllà de nosaltres. Es poden arribar a fer moltes coses per tal de formar part d’un col·lectiu. Per exemple, per formar part de la màfia MS13  s’ha de passar per la prova del “brinco”, cosa que suposa rebre cops per tot el cos per  tots els membres del grup. Això suposarà depressions, angoixes, autoestimes baixos, solitud... 

     Més enllà de sentir-se agust en un grup i formar part d’ell, també tenim la necessitat de tenir intimitat sexual, és a dir, de fer determinades coses amb algú i que no ho fas amb tothom.

4.   Necessitats d’autoestima: respecte a nosaltres, és la necessitat que tenim perquè ens reconeguin allò que fem ben fet.  Ens sentim agust quan notem que ens estem fent competents en alguna cosa. És el que busquen els nens petits quan et diuen que volen cordar-se ells mateixos les sabates.

5.   Necessitats d’autorealització: Són les necessitats més elevades, es troben en el cim de la jerarquia, i a través de la seva satisfacció, es troba un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d'una activitat. S'arriba a aquesta quan tots els nivells anteriors han estat aconseguits i completats, almenys, fins a cert punt. Ens deslliurem dels prejudicis, tenim una vida plena i ens sentim capaços de resoldre els problemes que ens dóna la vida. També trobem, però, mancances: no estem plenament realitzats.

Formes d’actuar que tenim les persones (no és tasca de Maslow)

Segons l’Ernest Luz, podem classificar els nostres comportaments ens 3 grups:

• Comportament constrictiu: consisteix en assolir necessitats autèntiques, on tothom en surt beneficiat.
• Comportament destructiu: consisteix en assolir necessitats autèntiques, però algú en surt perjudicat.
• Comportament fallit: no assoleixes l’objectiu de satisfer necessitats autèntiques. Tinc un objectiu, però allò que faig no satisfà aquella necessitat. M’equivoco.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consistia en buscar un exemple de comportament destructiu, un de constructiu i un altre de fallit amb els cinc nivells de la piràmide de Maslow.

NIVELL 1. Necessitats fisiològiques

-  Comportament constructiu:  Un grup d’amics estem de festa, però a mi m’entra el son.  Així que em despedeixo de tots i marxo a dormir.

-  Comportament destructiu: li demano a algú que es vulgui quedar més estona a la festa que m’acompanyi, ja que em fa por anar-hi tota sola.

-  Comportament fallit: marxo al llit nerviosa i pensant que haig de dormir bé perquè a l’endemà tinc un examen important. Però això fa que no pugui dormir.

NIVELL 2: Necessitats de seguretat

-  Comportament constructiu: Sóc un estudiant que ha deixat la carrera perquè ni li agradava i ara ha de trobar feina. Així que envio currículums, vaig a entrevistes, busco per internet possibles llocs de feina... fins que em truquen i m’agafen.

-  Comportament destructiu: des de direcció diuen que algú de la teva secció serà acomiadat i per o perdre el teu lloc de treball dones les culpes d’un error teu a un company. D’aquesta manera serà més poblable que el despedeixin a ell i no pas a tu.

-  Comportament fallit: em queixo tot el dia que no tinc feina, però no faig res per buscar-ne. Espero resposta de l’únic lloc que he enviat el currículum.

NIVELL 3: Necessitats d’amor i pertinença

-  Comportament constructiu: arribo a un poble nou on viuré a partir d’ara i no conec a ningú, només a una noia de classe. Aquesta m’ajuda i m’introdueix en el seu grup d’amics.

-  Comportament destructiu: per formar part del grup, em veig obligada a fumar. D’aquesta manera em sentiré igual que ells i potser m’acceptaran més.

-  Comportament fallit: t’integres en el grup, però en realitat no et sents bé, no ets acceptat. Des de fora sembla que formis part d’un grup, però en realitat segueixes sola.

NIVELL 4: Necessitats d’autoestima

-  Comportament constructiu: fas un treball, t’hi esforces al màxim per tal de tenir reconeixements i finalment acabes treien un 10.

-  Comportament destructiu: fas un treball en equip on tots col·laboren per parts iguals, però el dia de presentar-lo actues com si els altres no haguessin fet res, et dones els mèrits a tu mateixa.

-  Comportament fallit: fas un treball en equip, tu no has col·laborat en gairebé res, però els altres membres no diuen res. Traieu un 10, tothom os felicita, però en realitat tu no tens cap mèrit.

NIVELL 5: Necessitats d’autorealització

-  Comportament constructiu: una persona que té totes les necessitats satisfetes i per sentir-se autorealitzat es dedica a fer serveis socials, com formar part de la ONG.

-  Comportament destructiu: persona rica que sembla que ho té tot: té una bona família, diners, és guapa... però ella pensa que la gent només la vol pels diners. Això pot donar lloc a una depressió.

-  Comportament fallit: persona rica que es pensa que la gent no va amb ella per diners, sinó per com és, però en realitat no és així.

REFLEXIÓ

És interessant estudiar i tractar aquests temes, ja que per una banda et sents molt  identificat i en aquest cas, “afortunat". Penses en les teves necessitats i en aquelles que vols arribar o que estàs aconseguint, però sempre partint d’una bona base. És després quan t’adones que no tothom pot pensar com tu i assolir les mateixes necessitats per tal de continuar al següent nivell. Som afortunats de viure aquí on vivim, de ser qui som amb els nostres pros i contres. Podem gaudir d’un lloc on viure, de menjar, de beure... tenim allò essencial per viure i només ens cal ser millors persones, estimar-nos tal com som i veure que no estem sols en aquest indret.

Si analitzem el nostre món, torbem guerres, corrupció, contaminació, injustícies... Milions de persones no poden ni tant sols cobrir el primer estament, és a dir, no poden ni tant sols menjar el necessari. No penseu que estem fent alguna cosa malament? Si tots som humans perquè hi ha tantes diferències? Què fa que un nen mereixi morir de fam o no? Què fa que un nen mereixi una educació o una altra? Què fa que una persona mereixi tindre o no unes possibilitats?

Tot això de la piràmide de Maslow està molt bé per entendre el camí que fem les persones quan assolim certes necessitats i que depenen del context on ens trobem aquestes són molt diferents. Cadascú viu com pot i assoleix les necessitats que es pot permetre, però trobo que arribar a l’últim nivell és una tasca massa complicada, fins hi tot per aquella persona que se suposa que ha assolit el quart nivell. L’autorealització és molt complexa i personalment trobo que és molt difícil poder  arribar-hi.

He estat cercant informació sobre com és una persona autorealitzada i els resultats han estat els següents:

La persona autorealitzada és aquella que considera tindre totes les necessitats complides i es sent feliç i amb una gran vitalitat i ànim per a continuar en la seva vida amb forces. Els trets més característics de la persona autorealitzada són els següents:

•        La persona està satisfeta en totes les seues necessitats que ja poden ser les bàsiques com també les seues necessitats deficitàries.

•        S'accepta a si mateixa i no té cap sentiment de rebuig de si mateix, al igual que no té cap culpabilitat ni vergonya per la imatge que pot donat la seua persona al seu entorn social.

•        Té molt clara la realitat i no es munta en cap fantasia o ficció sobre la seua vida. Viu amb els peus a terra i és conscient dels passos que dona i les possibles conseqüències.

•        És molt oberta a les experiències que pot rebre i que poden complementar la seua experiència de certes coses. No té por a evitar-ho i busca obrir nous camins que el porten a sensacions bones i favorables.

•        La persona satisfeta és molt expressiva i la seua espontaneïtat és una part important en les seues relacions i amb el seu entorn social.

•        No és fals, és natural i és comporta amb molta senzillesa.

•        Té una facilitat per a trobar solucions i possibles alternatives als problemes que troba.

•        Li agrada trobar-se a soles i pensar i organitzar les seues idees amb tranquil·litat en els seus moments de soledat.

•        Sap com gaudir de la vida i poder passar el temps i saber apreciar elements com la natura, l'art...

•        Té bones relacions amb el seu entorn i sempre intenta donar una bona impressió de si mateix, i evita la possibilitat de molestar o ferir els sentiments de la resta de les persones que es troben al seu entorn.

•        Té una gran riquesa del reacció emocional, sap quina és la seua expressió per a cada moment i situació.

•        La democràcia és la forma en que basa les situacions. L'utilitza per a moments on fa falta trobar solucions.

•        L'humor és un dels elements dels que gaudeix i fa gaudir a la resta de la gent. No és agressiva. Tot el contrari, sempre és pacifica i alegre.

•        Té una gran imaginació i una facilitat creativa plena d'originalitat. El seu món imaginari és ampli i ple d'alternatives.

•        Dóna una gran importància a valors com l'amor i l'amistat i li agrada estimar a la gent i sentir-se estimat.

•        No l'importa les variacions que tingui a l'escala social.

•        És una persona molt independent i no necessita a cap individu per a gaudir la seua supervivència o variar la seua qualitat de vida.

•        Gaudeix d'experiències-cim que el fan tindre bons records.

•        Se sent identificada amb facilitat amb els problemes del altres i dóna opinions de les seues possibles solucions en cas de ser ella la que tingui el problema.

Aquest model d'individu és molt complex trobar-lo però l'autorealització pot tindre moltes variants al llarg de la vida i és un procés que mai finalitza.Trobem que una persona autorealitzada és algú que a causa d'experiències arriba a una alta maduresa i equilibri.

Segons Maslow l'autorealització és la cara del conjunt de valors com son la perfecció, totalitat, compliment, justicia, vida, singularitat, simplicitat, bellesa, bondat, facilitat, joc, veritat i modèstia.

És per aquestes raons la dificultat que se’m presentaria poder arribar al cinquè nivell, ja que moltes d’aquestes característiques són impensables. Qui sap si en un futur es pogués aconseguir, ja que també és una qüestió de maduresa i d’anar experimentant amb un mateix.

Aquesta pràctica la he realitzat amb l’Anna Maria Casadellà.