PRÀCTICA 8: CAUSALITAT CIRCULAR

Primer de tot cal fer una mirada al plantejament sistèmic i les seves relacions:

El plantejament sistèmic és una mirada cap a l’esser humà i el seu comportament té a veure amb els altres. No es centra en dinàmiques internes, pensaments, mecanismes de defensa... sinó en les relacions entre persones, en la forma de comunicar-se d’aquestes.

Un sistema és un conjunt de relacions que es donen entre un grup d’elements (va més enllà de l’individu). És aquí trobem la teoria general de sistemes, en la qual tots els elements estan relacionats entre si. Qualsevol canvi d’un afecta a tota la resta. Per exemple, si ens fixem en els engranatges del rellotge, qualsevol peça que toquéssim afectaria a totes les altres i per tant, ja no funcionaria (un element té repercussions sobre tota la resta)

En el plantejament sistèmic les persones no tenen el problema, el problema és el tipus de relació que s’estableix entre les persones, les relacions no funcionals. Si posem el cas d’una parella, el problema no el té un o l’altre, sinó la relació que porten a terme.

Dintre d’un sistema pot haver-hi algú que presenti la disfuncionalitat d’aquest sistema (anorèxia, depressió…) però això és un indicador que ens informa a l’entorn de que aquell sistema no és saludable. Per aquesta raó els autors sistèmics no intervenen sobre el pacient identificat. Poden atendre un nen tractant els pares, a un avi tractant els fills…

Trobem dos avantatges en aquest enfocament, el fet de deixar de fer malaltissa la persona que té el símptoma i que no sigui necessari que el pacient identificat sigui tractat directament.

La psicologia s’ocupa dels petits sistemes,  en ell tot esta connectat. Per exemple, un canvi d’horari laboral d’un pare pot afectar el funcionament de la família o tan sols una malaltia puntual del fill, modificarà tot l’entorn.

A més, hi ha sistemes solubles i insolubles. L’èxit ve en funció de la qualitat de les relacions que s’estableixen. Cal dir, per exemple, que el millor no és que una família visqui junta on el pare i la mare visquin en el mateix sostre, sinó que si per qualsevol motiu aquests dos no tenen una bona qualitat de relació, el millor pels fills i per un bon ambient  és que es separin.

Un concepte important és la iatrogènia. En medicina són els efectes secundaris negatius de la intervenció terapèutica, ja que hi ha intervencions que per arreglar una cosa n’espatllen una altra. El mateix pot passar en psicologia.

Els psicòlegs entrem a formar part d’un sistema per ajudar a que sigui més saludable, però a vegades creem més problemes. El psicòlegs podem crear dependències, en comptes de crear benestar. Per aquesta raó hem de tenir indicadors que ens permetin avaluar el que estem fent.

Hi ha autors que no es permeten mai fer més de 10 sessions, si no és així, hi ha possibilitats de perjudicar.

Un element revolucionari en relació amb els plantejaments que hem vist és el de CAUSALITAT:

Per entendre aquesta explicarem anteriorment la causalitat lineal, en el qual l’element A és la causa del B que és la conseqüència. És el model de la física.

A --> B

Però als sistèmics no els interessa saber les causes dels principis (no cal saber qui ha trencat el vidre per canviar-lo). Si poguéssim arribat a determinar la causa a darrera hi hauria un cúmul de causes que s’influeixen una a l’altre.  La psicologia, des de sempre, ha donat per bona la idea que s’ha de buscar la causa, però les causes poden haver desaparegut i la persona pot seguir tenint el mateix comportament.  Un exemple seria la triconosi dels porcs, raó per la qual els musulmans no en mengen.

Tot és causa i conseqüència. Hi ha un cercle, però no hi ha un començament ni un final. La qüestió és millorar la relació entre A i 1. Mantenir el cercle virtuós però trancar el cercle viciós.

Les gallines ponen ous i dels ous surten gallines. Què és primer l’ou o la gallina?

Alguns autors d’aquest corrent són: Gregori Bateson i Milton Erickson.

GREGORI BATESON

Gregori Bateson va ser antropòleg, científic social, lingüista, semiòtic i cibernètic  britànic. Alguns dels seus llibres més rellevants son: Pasos hacia una ecologia de la mente(1972), Mentre y Naturaleza (1979), Temor Angeles (1987). En els seus estudi es camp es va adonar del comportament d’alguns grups ètnics que es fruit de la interacció.

En un dels seus primers treballs i amb el que ens centrarem en aquesta darrera pràctica, va començar quan explorava  un poble natiu del riu Sepik a Nova Guinera. Bateson extreu que el comportament de la persona X afecta a al persona Y, i la reacció de la persona Y a X persona, per tant el comportament afectarà el comportament de X persona, que alhora afectarà el de Y. A això Bateson ho va anomenar “cercle viciós”. Més tard va definir dos models de relacions:

• ·      Relació simètrica: Les relacions simètriques son aquelles en què les dues parts son iguals. Per exemple, dos nens que es piquen
• ·  Relació complementaria: els dos elements interactuen de forma diferent, com per exemple, la relació pare-fill.

A més, aquests dos models de relacions, poden der destroctius o constructius.

Finalment, amb aquesta petita introducció de Goergy Bateson i el seu pensament sistèmic, anem a procedir la vuitena pràctica.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consistia en fer quatre seqüències de CAUSALITAT CIRCULAR per a cadascuna de les quatre modalitats de relació anomenades anteriorment:

Relació simètrica constructiva

Relació simètrica destructiva:

Relació complementària constructiva:

Relació complementària destructiva:

REFLEXIÓ:

Primer de tot i referint-me a la realització de la pràctica haig de dir que em va costar molt dur-la a terme, ja que no només es tractava de relacionar situacions  o conflictes, sinó que a més aquests havien d’estar col·locats de tal manera que el problema pogués començar per qualsevol dels punts dins del gràfic.

Tot seguit, la teoria de l’enfocament sistèmic es basa en que el fet d’estar bé o malament en una relació no depèn d’un o de l’altre, ni de buscar  una causa del perquè va malament, sinó que tot depèn de la qualitat de la relació que es dugui a terme. Si posem el cas d’una parella que es baralla, segons aquesta teoria, no farem res en buscar quina ha estat la causa, ja que hi ha una successió de fets circulars on no se sap d’on s’ha començat. Sovint intentem esbrinar qui ha estat el culpable de tal cosa, però només per treure’ns culpabilitats així seguir amb la relació. És per això que personalment no estic gaire d’acord amb aquest pensament. Trobo que en el cas de l’exemple de la parella, si aquests es barallen és per algun motiu, perquè un o altre ha fet alguna cosa que a l’altre no li ha agradat. Una parella és cosa de dos i sincerament crec que l’ambient influeix molt, però els fets de cadascú és allò primordial perquè hi hagi bona relació.

Una situació que em va cridar l’atenció i que l’Ernest Luz va mencionar a classe va estar el tema de la família. És veritat que sovint tenim maneres de pensar molt tradicionals, ja que hi ha coses que des de sempre han estat així i sembla que si no es fa com sempre s’ha fet està mal vist. Amb això vull introduir el fet de que en una família el pare i la mare visquin junts. Si aquests dos tenen una bona relació, perfecte, però si no és així el millor és que es separin. No només serà un bé per a ells, sinó també ho serà pels fills, ja que aquest segurament estaran patint igual o inclús més que els adults. La separació significarà benestar i tranquil·litat per aquella família que per x raons no funcionava.

F

inalment, amb aquest últim punt només vull intentar dir que les persones ens relacionem de manera diferent amb uns i els altres i que moltes vegades ens podem equivocar i dur a terme una relació inapropiada per a un mateix. El millor, per tant, és no només que hi hagi una bona qualitat en la relació sinó que cadascun dels membres posi de la seva part i no faci coses que puguin perjudicar a l’altre. Els humans som molt complexos i una de les majors preocupacions que tenim és el fet de quedar-nos sols.

Aquesta pràctica la he realitzat amb la Anna Maria Casadellà i l’Alba Vázquez