LA INTROSPECCIÓ

La introspecció (del llatí introspicere, observar interiorment) té com a fonament la capacitat reflexiva que la ment posseeix de referir-se o ser conscient de forma immediata dels seus propis estats. Aquesta introspecció pot ser un coneixement de les vivències passades, de les presents i també d’una certa credibilitat en el futur, com podria ser el fet de pensar en el sopar que faré o la roba que em posaré més tard. Aquest coneixement ha de ser referit als estats mentals  del propi individu i a més, no pot ser indirecte, sinó immediat.

PRÀCTICA

Durant la classe de Foaments de Psicobiologia el professor Ernest Luz ens ha fet fer una pràctica sobre la introspecció. Aquesta consistia en observar durant 10 minuts els nostres pensaments. Havíem d’intentar captar tot el que se’ns passava pel cap, allò que imaginàvem o veiem, sentíem, recordàvem...

En un primer moment em va resultar molt difícil. Només pensava en si estaria fen bé la pràctica i en com volia el professor que la féssim. Però això només van ser els primers minuts, de mica en mica vaig començar a pensar en un tema, seguit d’un altre, barrejant coses del passat amb el present, fent una muntanya d’esdeveniments futurs, etc. De cop em vaig adonar que, al tenir els ulls tancats, m’estava adormint. Va ser després quan em vaig començar a capficar i a dir-me a mi mateixa que no m’adormís. Només van ser uns segons, però quest fet va fer despertar-me i deixar de banda totes les pel·lícules que m’estava imaginant. Als pocs segons de tornar a agafar el fil, ja havien passat els 10 minuts. La pràctica va acabar i nosaltres vam haver de recordar tot allò que vam observar. La veritat és que jo també tenia curiositat per saber què és el que havien observat els altres i si realment havia fet bé l’exercici o no.

CONCLUSIONS

Un cop feta l’observació dels meus propis pensaments, m’he adonat que la ment mai està en blanc, que sempre pensem en alguna cosa per molt insignificant que sigui. La majoria dels meus pensaments es troben en imatges i en situacions tan del passat com del present i del futur. Tenim una gran capacitat per imaginar i recordar, i també, per passar d’un tema a un altre sense que tinguin res a veure. Puc estar recordant el viatge que vaig fer a segon de batxillerat i de cop, em ve al cap que haig de comprar el sopar per aquesta nit. És impressionant  el fet de navegar i cercar per aquest medi.

També haig de dir que un soroll, per molt petit que sigui, també et fa perdre el fil de les coses, al igual que si tens els ulls tancats i els obres. Només de veure el què esta passant els pensaments es modifiquen i se’n van per un altre cantó. És per això que per fer aquesta pràctica, almenys per a mi, era molt important estar en absolut silenci, amb els ulls ben tancats i molt concentrada.

En definitiva, he observat que la ment no té límits i que ens és molt fàcil vagar en els nostres pensaments, ja sigui en forma de paraules, amb imatges o seguint la lletra d’una cançó.