QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?
Desenvolupada en la dècada dels 50 pel terapeuta Joseph Wolpe, és un mètode terapèutic basat en principis conductistes i, en particular, en el contracondicionament. La dessensibilització sistemàtica pot resultar especialment adequada pel tractament de les fòbies clàssiques, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonal. L’objectiu és que el subjecte pugui crear respostes noves i adaptatives a estímuls que abans li provocaven respostes no desitjades. Aquesta teràpia té el gran avantatge de no ser dolorosa.
Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:
1 – Una emoció pot contrarestar una altre emoció.
2 – És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.
MARY COVER JONES intro
EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA ALS AUTOCARS
Un nen està amb la seva àvia mirant la televisió quan de cop es veu un accident d’un autocar on moren vàries persones. El nen al veure els cadàvers i l’autocar estavellat agafa por, o millor dit, fòbia als autocars.
Els pares del nen volen anar de viatge a Andalusia, però el pare té uns problemes d’esquena i no pot conduir. Es decideixen per agafar l’autocar però el nen no hi vol pujar de cap de les maneres.
La nostra feina és elaborar un procés de dessensibilització sistemàtica per aquest cas perquè el nen pugui perdre la por a pujar a un autocar.
PROCÉS DE DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
1 – Fer entendre al nen que els autocars no són tan perillosos com semblen.
2 – El nen mira dibuixos animats i contes que tracten sobre autocars. Per exemple aquests:
3 – Li passem pel·lícules amb autocars reals com poden ser els autocars turístics típics de Londres.
4 – Li comprem un autocar de joguina perquè jugui amb ell.
5 – Ensenyem al nen que els seus amics i altres nens de la seva mateixa edat pugen a l’autocar i no els hi passa res.
6 – Seguim l’autocar amb el cotxe una estona i observem el que fa.
7 – Fem que el nen parli amb el conductor de l’autocar perquè agafi confiança amb ell.
8 – El conductor li ensenya l’autocar per dins.
9 – Fem un trajecte curt amb el nen pel barri o el poble on ell viu, acompanyat d’un familiar proper com pot ser l’àvia o els pares.
10 – El viatge amb els pares.REFELXIÓ
Primerament, ens vam plantejar de triar el cas del nen amb fòbia als autocars, perquè vam considerar que hi ha menys probabilitats que un autocar s’estampi a que una abella torni a picar a la nena. En aquest segon cas estem parlant d’un dany físic, d’una picada a la mà, mentre que el primer tan sols es tracta d’una fòbia a allò que ha vist, però no ho ha viscut. Amb això ens adonem que hi ha moltes fòbies diferents i que cadascú les viu i les pateix d’una manera diferents als altres.
Un cop triat el tema, em començat a elaborar una teràpia de dessensibilització sistemàtica. Aquí havíem de tenir molt clara la situació del nen, no només havíem de saber l’edat, sinó també tot allò que l’envoltava, com amics, joguines, pares... No farem el mateix procediment amb un nen de 7 anys que amb un adult. Per això hem intentat posar a l’abast elements propers al nen, com la llegida de contes, jugar amb autobusos de joguina, veure pel·lícules... tot perquè el nen se senti agust i en un ambient còmode com per afrontar aquesta fòbia.
La teràpia l’hem estructurat en 10 passos però si la portéssim a la pràctica potser ens caldrien més o menys passos, depenent del nen i la seva evolució. No és fàcil posar-se en el lloc de l’altre i intentar treure aquesta fòbia ja que no sap com el nen reaccionarà a aquesta situació.
Finalment, podem dir que la dessensibilització pot ser un mètode afectiu. Amb els nostres coneixements encara no podem dir gaires coses, però penso que si no es fa un bon tractament podríem agreujar la fòbia i encara seria pitjor pel nen. En tot cas em de ser conscients del que fem i intentar el millor per a tothom. Es tracta d’una teràpia que no és dolorosa pel pacient, simplement s’ha de portar a terme amb uns bons coneixements i de la millor manera possible.
