El cognitivisme és un corrent filosòfic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme.
Els principals detractors del cognitivisme afirmen que la ment ha de ser alguna cosa més que un conjunt d'estats, per l'existència de l'aprenentatge, que no sempre es pot reduir al mecanicisme, i la personalitat. Afirmen que els cognitivistes usen el símil entre ordinador i cervell oblidant que és una metàfora, i que la ment, pel fer de ser dinàmica i conscient, escapa al determinisme d'un procés automàtic i capaç de ser predit per lleis científiques.
DISTORSIONS COGNITIVES
Es coneixen com a distorsions cognitives, en les teràpies cognitiu conductuals com la TC i la TREC, a les formes identificades d'errors en el processament d'informació. Exerceixen un paper predominant en la psicopatología en produir la pertorbació emocional. La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que anteriorment altres autors i autores, com Karen Horney, havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara es denomina distorsions cognitives.
En el model A-B-C (Esdeveniment - Belief (creença) - Conseqüència emocional) de Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences mal adaptatives que produirien la pertorbació. S'ha relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques -en tot cas, són una falla en el maneig dels processos d'informació, i per tant, es vincula a la racionalitat i a alteracions del pensament crític. Aprendre (i ensenyar) a refutar aquestes distorsions i els seus conseqüents pensaments negatius, es coneix com reestructuració.
Aquestes percepcions empobrides que realitza el pacient sobre si mateix, del món i del futur, ho porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d'autoestima, obsesivitat, etc.
Un terapeuta cognitiu li mostra al pacient que la seva percepció del món en un determinat moment és només una de les possibles formes de percebre aquest mateix món, i certament no la més enriquidora. Després, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se enfront de la situació que li resulta problemàtica al món real. El terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquests models del món del pacient i li ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model, i així el pacient veu que no és que "no existissin" solucions, sinó que només ell no les hi havia vist.
PRÀCTICA:
A partir de l’esquema cognitiu d’Ellis, que tracta sobre 12 tipus de distorsions cognitives, hem hagut d’exemplificar cada tipus partint de dues situacions:
1. Generalització excessiva
Exemple 1
Situació: A una noia la despedeixen del treball.
Pensament: no serveixo per aquesta feina, no en trobaré cap mes.
Resposta emocional: frustració, tristesa, infravaloració.
Resposta conductual: no buscar feina, insomni, deixar de menjar...
Conseqüència: no trobar feina, cansament degut a l’insomni, pèrdua de pes.
Exemple 2
Situació: expulsió d’un noi en un partit de futbol.
Pensament: m’expulsaran a cada partit, no cal que torni a jugar.
Resposta emocional: ràbia, ira, frustració.
Resposta conductual: no esforçar-se en els partits, no voler jugar, continuar amb la mateixa actitud agressiva, és a dir, fent faltes.
Conseqüència: expulsions constants i fins i tot, potser no el deixarien jugar o el podrien a arribar a fer fora de l’equip.
Situació: A una noia la despedeixen del treball.
Pensament: no serveixo per aquesta feina, no en trobaré cap mes.
Resposta emocional: frustració, tristesa, infravaloració.
Resposta conductual: no buscar feina, insomni, deixar de menjar...
Conseqüència: no trobar feina, cansament degut a l’insomni, pèrdua de pes.
Exemple 2
Situació: expulsió d’un noi en un partit de futbol.
Pensament: m’expulsaran a cada partit, no cal que torni a jugar.
Resposta emocional: ràbia, ira, frustració.
Resposta conductual: no esforçar-se en els partits, no voler jugar, continuar amb la mateixa actitud agressiva, és a dir, fent faltes.
Conseqüència: expulsions constants i fins i tot, potser no el deixarien jugar o el podrien a arribar a fer fora de l’equip.
2. Abstracció selectiva
Exemple 1
Situació: una noia que fa d’infermera i fa correctament la serva feina diària, col·loca malament una via de forma puntual.
Pensament: no serveixo per això, faig mal a les persones i no en sabre mai.
Resposta emocional: frustració, por, tristesa.
Resposta conducutal: no voler posar vies, anar amb por a l’hora de posar-ne una.
Conseqüència: posar vies malament degut a la por, no saber posar-ne per la pèrdua de practica i influenciar negativament en altres aspectes del treball d’infermeria.
Exemple 2
Situació: un noi fa una presentació oral, la fa tota correctament pero en un moment determinat tartamudeixa.
Pensament: m’ha sortit molt malament, no en ser fer, no serveixo per parlar en public.
Resposta emocional: por, frustració, nervis, vergonya.
Resposta conductual: no voler fer cap exposició, tenir pànic a parlar en públic.
Conseqüència: posar-se molt nerviosa quan ha de fer una exposició i dubtar molt. Fins i tot pot quedar-se en blanc pels nervis.
Situació: una noia que fa d’infermera i fa correctament la serva feina diària, col·loca malament una via de forma puntual.
Pensament: no serveixo per això, faig mal a les persones i no en sabre mai.
Resposta emocional: frustració, por, tristesa.
Resposta conducutal: no voler posar vies, anar amb por a l’hora de posar-ne una.
Conseqüència: posar vies malament degut a la por, no saber posar-ne per la pèrdua de practica i influenciar negativament en altres aspectes del treball d’infermeria.
Exemple 2
Situació: un noi fa una presentació oral, la fa tota correctament pero en un moment determinat tartamudeixa.
Pensament: m’ha sortit molt malament, no en ser fer, no serveixo per parlar en public.
Resposta emocional: por, frustració, nervis, vergonya.
Resposta conductual: no voler fer cap exposició, tenir pànic a parlar en públic.
Conseqüència: posar-se molt nerviosa quan ha de fer una exposició i dubtar molt. Fins i tot pot quedar-se en blanc pels nervis.
3. Polarització o pensament tot o res.
Exemple 1
Situació: a una noia no li han donat la feina que ella esperava.
Pensament: mai trobaré la feina que vull, sempre em surt tot malament.
Resposta emocional: tristesa i frustració continua.
Resposta conductual: tancar-se a casa, no actuar perquè les coes surtin be, no buscar feina, patir insomni.
Conseqüències: depressió, trobar feina, pèrdua de pes, cansament, irritabilitat.
Exemple 2
Situació: un noi es molesta perquè la seva xicota va de festa i torna a borratxa a les 7 del mati,
Pensament: sempre fas el mateix, sempre tornes borratxa a questes hores.
Resposta emocional: ràbia, ira.
Resposta condecutal: agressivitat verbal en la parella, malestar i discussions.
Conseqüència: passar de l’altre persona i pot arribar a una ruptura.
Situació: a una noia no li han donat la feina que ella esperava.
Pensament: mai trobaré la feina que vull, sempre em surt tot malament.
Resposta emocional: tristesa i frustració continua.
Resposta conductual: tancar-se a casa, no actuar perquè les coes surtin be, no buscar feina, patir insomni.
Conseqüències: depressió, trobar feina, pèrdua de pes, cansament, irritabilitat.
Exemple 2
Situació: un noi es molesta perquè la seva xicota va de festa i torna a borratxa a les 7 del mati,
Pensament: sempre fas el mateix, sempre tornes borratxa a questes hores.
Resposta emocional: ràbia, ira.
Resposta condecutal: agressivitat verbal en la parella, malestar i discussions.
Conseqüència: passar de l’altre persona i pot arribar a una ruptura.
4. Desqualificació d’allò positiu
Exemple 1:
Situació: Trec un 10 d’un examen d’una assignatura molt complicada.
Pensament i creences: He tret un 10 perquè l’examen era molt fàcil, si hagués sigut més difícil no hagués tret tan bona nota, perquè no sóc bona estudiant.
Resposta emocional: Em sento infravalorada, no reconec l’esforç que he fet, trista perquè no em considero a l’altura de la carrera.
Resposta conductual: Al següent examen no m’hi esforço tant perquè no confio amb les meves capacitats, insomni.
Conseqüències: Males notes als següents exàmens, cansament degut a l’ insomni.
Exemple 2:
Situació: En el partit de bàsquet, sóc la màxima anotadora.
Pensament: He fet tants punts per sort, perquè he tingut un bon dia, però en realitat jo no estic a l’altura de l’equip.
Resposta emocional: Em sento infravalorada, trista i frustrada.
Resposta conductual: No m’hi esforço tant en els següents partits.
Conseqüència: No rendeixo tan en els partits, baixo de nivell, i l’entrenador cada vegada em treu menys al camp.
5. Lectura del pensament
Exemple 1:
Situació: La meva parella diu que ja no sent res per la seva ex-parella.
Pensament: No em crec el que em diu la meva parella, jo sé que sent alguna cosa encara per la seva ex-parella.
Resposta emocional: Tristesa, ràbia, impotència, frustració.
Resposta conductual: La segueixo constantment, la controlo en tots els aspectes de la seva vida per mirar que hagi trencat completament el contacte amb la seva ex-parella.
Conseqüència: La meva parella es cansa de tan de control i acaba per deixar la relació.
Exemple 2:
Situació: Hi ha un professor que diu que tracta tota la classe per igual.
Pensament: Jo sé que això no és veritat, i que a mi em té una certa “mania”.
Resposta emocional: Ràbia, impotència i frustració.
Resposta conductual: No assisteixo tan a les seves classes, quan hi vaig no estic atenta al que explica i parlo amb els companys, li faig males cares i el contesto si em diu alguna cosa.
Conseqüència: Acabo suspenent l’assignatura degut al poc interès que hi poso.
6. Endevinar el futur
Exemple 1:
Situació: La meva parella em diu que mai em serà infidel.
Pensament: Jo crec que m’acabarà sent infidel algun dia, perquè moltes parelles ho són.
Resposta emocional: Por de perdre a la meva parella, tristesa, desconfiança.
Resposta conductual: Controla la majoria d’aspectes de la seva vida.
Conseqüència: La meva parella decideix acabar amb la relació.
Exemple 2:
Situació: Tinc una amiga que em diu que estarà sempre al meu costat.
Pensament: Algun dia marxarà del meu costat, perquè és molt difícil conservar una amistat.
Resposta emocional: Tristesa, impotència i frustració, por.
Resposta conductual: Cada vegada limito més el contacte amb la meva amiga per por que em faci mal el dia que marxi.
Conseqüència: Com que no estic al seu costat, s’acaba cansant de mi i es busca altres amigues amb les que compartir moments.
7. Magnificació i minimització
Exemple 1
Situació: una noia salva un nen que s’estava apunt d’ofegar a la piscina
Pensament: tothom hagués fet el mateix, tampoc n’hi ha per tant.
Resposta emocional: normalitat, indiferència
Resposta condecutal: treures mèrits d’una cosa que ha fet.
Conseqüències: pot acabar pensant que ho podia haver fet millor i que total no ha fet res especial perquè tothom ho hagués fet així. Infravalora el que ha fet.
Exemple 2
Situació: una noia perd el mòbil, i ho exagera pensant que haurà de comprar-ne un de nou, què li costarà molts diners i no arribarà a final de mes.
Pensament: soc un desastre, sempre em passa igual, d’aquesta no me’n sortiré...
Resposta emocional: inseguretat, baixa autoestima, auto culpabilitat.
Resposta conductual: no comprar-se cap mòbil i anar sense, esta pensant tot el dia en on el vas deixar.
Conseqüències: pots arribar a obsessionar-te pensant on el vas deixar, tenir estats depressius perquè per culpa teva no podeu arribar a final de mes…
8. Raonament emocional
Exemple 1
Situació: una persona te pànic a viatjar amb avió per alguna experiència anterior dolenta.
Pensament: pujar als avions es molt perillós, no hi pujaré més.
Resposta emocional: nervis quan es parla d’un avio, malestar. Resposta condectual: no pujar als avions i evitar les converses sobre aquests.
Conseqüències: no poder viatjar mai amb avio.
Exemple 2
Situació: un noi juga un partit de futbol no tant be com ho feia normalment i es sent com un inútil i per tant ja diu: soc un inútil!
Pensament: soc un inútil no serveixo per res
Resposta emocional: malestar, nervis quan jugues, inseguretat, perdre les ganes de jugar per por a fer el ridícul
Resposta condectual: no implicar-se tant quan jugues o no voler jugar.
Conseqüència: no jugar prou be degut als nervis i potser això segurament portarà a que l’entrenador no el faci jugar tant.
9. Etiquetar erròniament
Exemple 1
Situació: una dona que estava fent una dieta es menja un gelat .
Pensament: sóc una menjadora comulsiva, sóc repulsiva.
Resposta emocional: malestar per la culpabilitat d’haver menjat més, estats depressius. Resposta conductual: tornar a portar a terme la dieta encara de forma més exagerada, és a dir, deixar de menjar.
Conseqüència: depressió, anorexia...
Exemple 2
Situació: la teva cap un dia t’escridassa per no haver fet una cosa be. Automàticament d’etiquetes com a “aquella bruixa”
Pensament: aquella és una bruixa, em farà la vida impossible.
Resposta emocional: malestar a al feina, inseguretat amb el que fas i pots crear mal ambient. Resposta conductual: estàs pendent tot el dia de que et diu la cap, i pot ser que cada vegada que et digui algu no li faràs cas i pensaràs quina bruixa.
Conseqüència: si la teva cap acaba sabent això et pot acomiadar.
10. Autoinculpació
Exemple 1
Situació: han fet fora de la feina a la meva amiga, si l’hagués ajudat una mica més no li hagués passat.
Pensament i creences: sóc una mala amiga, no sé ajudar a ningú, la perdré...
Resposta: em sento trista, culpable i avergonyida.
Conseqüències: em barallo amb el jefe perquè no la facin fora, falto a la feina, deixo de treballar jo també...
Exemple 2
Situació: la meva cosina pateix anorèxia
Pensament i creences: si l’hagués obligat a menjar tots els dies que dinàvem juntes o hagués parlat amb ella més sovint sobre el tema al veure que començava a perdre pes, potser ara no estaria així. Hauria d’haver estat més a sobre d’ella.
Resposta: em sento culpable, trista, defraudada...
Conseqüències: no dormo, ni menjo jo tampoc, em passo el dia pensant en ella i en trobar alguna solució (em rallo)...
11. Personalització
Exemple 1
Situació: gràcies a mi, l’empresa segueix endavant.
Pensament i creences: sóc la millor, la que fa les coses més bé i la que té el control de tot.
Resposta emocional: em sento orgullosa de mi mateixa, contenta i m’ho crec massa.
Resposta conductual: faig més feina del que em toca, dirigeixo a les meves companyes...
Conseqüències: per culpa del meu autoestima tant alt, les companyes de la feina no em volen ni veure, em fan la vida impossible i m’estic quedant sense amigues.
Exemple 2
Situació: vaig caminant pel carrer i uns nois es riuen de mi i no sé perquè.
Pensament i creences: començo a preguntar-me perquè riuen: serà pels meus cabells, la meva roba...? tan lletja soc? Etc.
Resposta emocional: em sento rebutjada, trista, amb vergonya...
Resposta conductual: em poso molt nerviosa, començo a posar-me vermella, tremolo...
Conseqüències: no surto de casa i em deprimeixo
12. Imperatiu categòric
Exemple 1
Situació: Hauria de fer els deures, en comptes d’estar xatejant
Pensament i creences: sóc molt gandula, no serveixo per estudiar ni fer res, només per fer el vago...
Resposta emocional: em sento culpable, malament amb mi mateixa, neguitosa...
Resposta conductual: no vaig a classe perquè no els tinc fets.
Conseqüències: trec un zero dels exercicis, em posen falta...
Exemple 2
Situació: no hauria d’haver begut aquella nit i menys agafar el cotxe.
Pensament i creences: sóc una alcohòlica, no puc sortir de casa sense veure, sóc una irresponsable, una borratxa...
Resposta emocional: em sento trista, defraudada amb mi mateixa...
Resposta conductual: em quedo al cotxe fins que em baixen els efectes de l’alcohol.
Conseqüències: em posen una multa, els meus pares s’enfaden amb mi i no em deixen agafar més el cotxe.
REFLEXIÓ:
A partir d’aquesta pràctica, m’he adonat que constantment utilitzem aquest esquema cognitiu. És molt senzill portar a la pràctica qualsevol d’aquests tipus de distorsions cognitives que va fer Billis i, és més, moltes vegades ni ens adonem que ho estem aplicant. Ens és molt fàcil deixar-nos portar per les emocions, que cadascú es faci les seves pròpies pel·lícules, que ens enfonsem en determinades situacions o bé que ens creixem. La nostra vida és mou en funció de diverses situacions que ens comporten uns pensaments, unes respostes i unes conseqüències.
A partir d’aquest esquema, moltes vegades caiem en l’error, en la desesperança, en la confusió, en les males interpretacions i en la mentida. Moltes vegades ens capfiquem en nosaltres mateixos, en el que pensem o fem, sense veure més enllà del que està bé o del que no. Tendim a exagerar situacions i a fer negatius els nostres pensaments, de manera que no ens comporten res de bo. Tot i així, també hi ha casos en els que el pensament no és tant pessimista, sinó que al contrari, t’ho creus massa i sembla que tot giri al teu voltant. Tant una cosa com l’altre, són fruit d’un mateix i a vegades no podem fer res per controlar el que sentim o pensem. És només quan aquestes distorsions apareixen de manera successiva i repetitiva que s’han de tractar, ja que podem introduir-les a la quotidianitat de manera irregular, però no excessiva.
La meva opinió al respecte, és que hem d’analitzar bé cada situació reaccionant de la millor manera possible, sense fer mal interpretacions ni falses imaginacions.
Per acabar, i relacionant-lo amb el procediment de la pràctica, haig de dir que ens ha costat molt trobar segons quins exemples, ja que molts es relacionen i és difícil identificar-ho correctament.
Aquesta pràctica la he fet amb la Sara Ricart i l’Esther Rodriguez.
